planta pilot

1. Introducció

2. FONAMENTS TEÒRICS

2.3. Columnes de plats

2.3.1. Tipus de plats

- Plats perforats:

Són plaques amb perforacions que poden ser de diferents tamanys. La seva construcció és la més senzilla de totes.

Figura 2.3: Esquema d’un plat perforat.

Font: www.diquima.upm.es

Figura 2.4: Exemple real d’un plat perforat.

Font: www.patagoniavessels.com.ar

- Plats de “campana de barboteig”:

Són els més utilitzats al llarg de la història, i per tant n’hi ha de moltes formes i tamanys. Les campanes estan col·locades sobre uns conductes de pujada.

Figura 2.5: Esquema d’un plat de barboteig.

Font: www.diquima.upm.es

Figura 2.6: Exemple real d’un plat de campanes de barboteig.

Font: www.patagoniavessels.com.ar

- Plats de vàlvula:

És un entremig dels dos tipus de plats anteriors. La seva construcció és un forat on a sobre hi ha una vàlvula la qual s’eleva amb el pas del corrent líquid; és molt similar als de campana de barboteig.

Figura 2.7: Esquema i tipus de plats de vàlvules.

Font: www.diquima.upm.es

Tot i que el més utilitzat és el plat perforat, degut a la seva facilitat de construcció i per tant a la seva economia, si es requereix una major flexibilitat, llavors s’han d’utilitzar els altres tipus de plats. Els plats de barboteig s’acostumen a utilitzar per controlar el temps de residència òptim per tal de que es formi una determinada reacció química.

2. Fonaments teòrics
2.1 Relacions d'equilibri
2.2 Balanços de matèria
2.3 Columnes de plats.
2.3.1 Tipus de plats
2.3.2 Càlcul gràfic
2.3.3 Càlcul analític
. 2.3.4. Eficàcia dels plats i plats reals necessaris
. 2.4. Columnes de rebliment
2.4.1 Eficiència d’una columna de rebliment
2.4.2 Altura equivalent d’un plat teòric
2.5. Velocitat d'inundació d'una columna
3. Planta pilot d'absorció de gasos
4. Procediment experimental
5. Test
6. Nomenclatura
7. Referències
 

© UPC. Universitat Politécnica de Catalunya. EPSEM